Resultats de la cerca bàsica: 991
Diccionari de la llengua catalana
|
91.
pernejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar pernades. [...]
|
|
92.
conquerir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se seu per la força (un país, un territori, etc.). Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut. Conquerir una terra per força d'armes. Conquerir els pagans a la fe. Conquerir l'estima pública. Conquerir l'amor de Déu. [...]
|
|
93.
latzulita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, hidroxifosfat d'alumini, ferro i magnesi, de fórmula (Mg, Fe)Al2[OH/PO4]2, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color blau, té origen hidrotermal i s'usa com a pedra fina. [...]
|
|
94.
acensar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar a cens. [...]
|
|
95.
burlar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells. Abusar de l'excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d'algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi! [...]
|
|
96.
misteri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
incomprensible. Penetrar els misteris de la natura. Dogma que depassa la raó i ha d'ésser objecte de fe, segons el cristianisme. El misteri de la Santíssima Trinitat. Misteri pasqual. Pas de la vida, passió i mort de Jesucrist. Representació d'aquests passos amb imatges [...]
|
|
97.
abjurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renunciar amb jurament, solemnement, (una religió o una creença religiosa). Abjurà la seva religió. Va haver d'abjurar dels seus errors. Renunciar solemnement (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les creences espiritistes. Van abjurar de la fe. [...]
|
|
98.
conversejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar conversa a algú. [...]
burlar-se
|
|
99.
falconada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'escometre el falcó, l'esparver, etc., la seva presa. Escomesa, especialment a fi d'emparar-se d'alguna cosa. Donar, pegar, falconada. [...]
|
|
100.
premiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a algú) el premi que mereix, donar un premi o premis. Premiar els alumnes estudiosos. Premiar la virtut, l'aplicació, la constància. [...]
|
burlar-se
1 v. intr. pron. [LC] Riure's d'algú o d'alguna cosa, fer d'algú o d'alguna cosa objecte de riota. És un infeliç: tothom se'n burla i no ho coneix. Es burla de les coses més sagrades.
2 v. intr. pron. [LC] No prendre's seriosament algú o alguna cosa. De les teves amenaces, se'n burla pla bé, ell. Burlar-se de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells.
3 v. intr. pron. [LC] Abusar de l'excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d'algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi!